EL NOSTRE PROJECTE DE MILLORA I LA SEVA FONAMENTACIÓ TEÒRICA

El nostre projecte es basa sobretot en aconseguir una millora dels espais del centre. Hem pensat que, tot i que l’escola disposa d’un nombre limitat d’aules, es podrien aprofitar els espais comuns i millorar-ne el seu ús.

La nostra proposta es centre en la millora del espais comuns mitjançant la introducció dels ambients de treball. En aquesta proposta es pretén que les diferents zones de l’escola que normalment es troben en situació de desús s’utilitzin d’una manera profitosa i que a la vegada motivi als infants. A més, mitjançant els ambients es treballa d’una manera més directe la diversitat.

Aquesta proposta parteix dels interessos dels infants ja que en aquest temps de pràctiques hem anat observant que necessiten més activitats i llocs on poder dur a terme la seva activitat motriu, un lloc que afavoreixi la iniciació al joc pre-simbòlic i més contacte amb la natura, ja que la majoria, o quasi tots són infants de ciutat que normalment veuen els aliments al supermercat i no tenen la oportunitat d’observar de manera directe el procés que segueixen algunes plantes i a la vegada l’origen d’aquets aliments...

El motiu principal pel qual hem decidit introduir els ambients de treball en el nostre projecte de millora amb la intenció de què sigui mitjançant aquets que s’afavoreixi un millor aprofitament dels espais, és sobretot per la gran quantitat d’aprenentatges que ofereixen, entre els que hi destaquem una millor autonomia alhora de prendre decisions, alhora de fer i d’experimentar, un augment en la motivació dels infants, aprenentatges significatius ja que es parteix dels seus propis interessos i necessitats, un augment de les relacions entre els infants, la qual cosa afavoreix que es treballi de manera directe la diversitat, l’infant com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge ja que serà ell mateix el que treballarà directament en cada un dels ambients, i, a més, hi veiem una gran oportunitat per trencar en la monotonia que poden arribar a suposar les rutines si no es van canviant de tant en tant.

Els tres tipus d’ambients que hem pensat són; L’hort (zona de natura), la Zona de joc pre-simbòlic i la Zona del joc motor (circuits).

La Zona de la natura, o l’hort: Creiem que és ambient interessant per la gran quantitat d’experiències gratificant que pot aportar tant als infants com a les mestres, com per exemple, cavar, regar, sembrar, observar cucs de terra, etc. A més, totes aquestes experiències estarien adaptades a tots els nivells i interessos dels infants, i a més es podrien utilitzar com a recursos perquè els infants aprenguessin continguts curriculars relacionats amb el coneixement del medi, llengua, educació artística, matemàtiques, educació física, etc. Per altre banda, hem de tenir en compte que també es poden treballar aspectes com les emocions dels infants, les relacions socials que s’estableixen entre ells, és a dir, ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar-se emocionalment, per a què s’entrenin en el domini de les habilitats socials i aconsegueixin el desenvolupament i creixement moral, i tot això, englobat en un marc pràctic, vivencial i manipulatiu. 

Muntatge de l’ambient:

1.      Introduir, a més de l’hort, materials naturals com per exemple pinyes, bolles de xiprer, palla, etc, relacionats amb la temàtica.

2.      Planters per cada aula on es dugui a terme una activitat a curt termini, que provoqui la curiositat dels infants i que els convidi a interessar-se pel que pot arribar a passar a curt termini. (Exm: sembrar llenties, o qualque cosa que neixi aviat) (Ajudarà en la creació d’identitat de grup)

3.      Un planter gros que sigui de tota l’escola, on es puguin dur a terme activitats a llarg termini i on tots els infants hi puguin participar. (Ajudarà en la creació d’identitat de centre)

Muntatge de l’hort:

Emprar materials reciclats com per exemple palets de fusta acompanyats d’una lona de plàstic, garrafes d’aigua xapades per la meitat, etc.

La zona del circuit: Motricitat (guixada i fina)

Hem triat aquesta zona, sobretot, amb la intenció de què els infants treballin la motricitat. Pensem que la motricitat és un element essencial pel seu desenvolupament integral, tant a nivell físic, afectiu, social i cognitiu, i que es pot treballar mitjançant el circuit. Amb la zona del circuit els infants poden treballar la motricitat que va de la simple reproducció de moviments i gestos, a involucrar l’espontaneïtat, la creativitat, la intuïció... Per tant, amb l'observació de les accions que duen a terme els infants a aquesta zona es poden arribar a conèixer les intencions i personalitats dels infants,       
a més de fomentar la relació amb els altres.

En aquesta etapa la motricitat que es va desplegant als infants es divideix en motricitat gruixada i fina. La primera, fa referència als moviments amplis, i per tant, té a veure amb la coordinació general i visió-motora, amb el to muscular, l’equilibri...i la treballaran al circuit mitjançant el desplaçament de les bicicles, els cotxes de joguina, les pilotes o ells mateixos per l'espiral, com també al circuit dels neumàtics. En canvi, la segona fa referència a moviments precisos, amb destresa, per això té a veure amb l’habilitat de coordinar amb precisió moviments executats per grups de músculs petits. I la podem treballar mitjançant el garatge, les rampes i els seguiment de circuits pintats a les parets.

Muntatge de l’ambient:

1. Dibuixar un espiral al centre del pati perquè els infants de manera lliure puguin utilitzar-lo. Ja sigui per seguir la forma d’aquest passant per damunt el dibuix o per enmig. A més, els infants també tindran la llibertat de poder usar-lo amb les bicicletes, els cotxes de joguina, els neumàtics o amb el seu propi cos.
2. Instal·lar rampes a la zona de les gronxadores, perquè els infants puguin fer pujar i baixar els cotxes. Les rampes estarien algunes aferrades a les parets, altres estarien situades enterra i d’altres anirien de dalt de la paret fins enterra. Les formes que tindrien dites rampes serien rectes o amb corbes.
3. Pintar circuits a la paret del pati, perquè els infants puguin seguir-los mitjançant els cotxes de joguina, ja que d’aquesta manera fomentem la motricitat en moviment.
4. Instal·lar un garatge de diverses plantes pels cotxes. Aquest garatge tindrà dues funcions. La primera seria que els infants puguin entretenir-se amb els cotxes de manera lliure, i la segona seria emmagatzemar-los quan estiguin en desús.
5. Rodes fixes al pati de les gronxadores perquè els infants puguin passar-hi per dintre, posar-s’hi per damunt...

La zona de les cortines i teles (ambient del joc pre-simbòlic):

Hem pensat aquest ambient perquè pensem que és important afavorir el joc pre-simbòlic a l'edat de 1 a 2 anys. Ja que a aquesta edat és quan l'infant comença a posar en pràctica la dualitat entre la presència i l'absència, la unió i la separació, el tenir i el no tenir, omplir i buidar... Per això hem creat un espai on l'infant pot amagar-se, refugiar-se per a desaparèixer de la mirada dels altres i així provocar que els altres el cerquin...mitjançant la diversitat de material com: les caixes, les cortines, els retalls de tela, etc. A més amb dit ambient, també fomentem la relació amb els altres i el joc en paral·lel i/o cooperatiu.

Muntatge de l'ambient:

1. Col·locarem unes cortines de diferents colors i obscuritats, és a dir, de més opaques a més clares, per tal de que els infants puguin aparèixer i desaparèixer dins  d’aquestes, i mitjançant la diversitat d'obscuritat donarem joc a la intriga dels infants ja que arribarà un punt que no reconeixeran qui hi ha darrera de la cortina.
2. Deixarem a l'abast dels infants capses i trossos de teles, amb diferent mida i textura, per tal de que els infants puguin donar joc a la seva imaginació. Com pot ser el joc d’omplir i buidar les capses amb les teles, d’amagar-se dins la capsa, tapar-se amb les teles, etc.
3. A més per dotar l’ambient de més vida i color, penjaríem mòbils, que els infant no podrien tocar, per l'espai de diferents colors i alguns amb sons per tal de cridar l'atenció als infants, quan aquests es moguin amb el vent.

Per dur a terme el projecte de millora, hem triat materials de baix cost o materials reciclats amb la intencionalitat de fomentar el reciclatge i també perquè el centre no disposa de massa recursos econòmics, i així ells poden posar-ho quasi bé tot en pràctica.

Alhora de dissenyar i decidir les bases del nostre projecte, ens hem centrat en les idees d’alguns autors de entre els quals volem destacar els següents:

Per una banda volem destacar les aportacions que va fer Maria Montessori sobre la concepció de l’infant. Ella pensava que aquest no havia de ser considerat com un ésser dèbil i indefens, que només té la necessitat de ser protegit i ajudat, sinó que havíem de considerar l’infant com un ésser espiritual, ple de vida espiritual des del moment del seu naixement i havia de ser guiat per instints per arribar a construir activament la personalitat de l’home. A més, Montessori defensava la idea de “Educació i ambient” i afirmava la concepció de l’infant com a ésser actiu i defensava la idea de què els adults havia de deixar que els infants s’expressessin lliurement, d’aquesta manera desenvoluparien totes les seves potencialitats. Per altre banda és interessant la idea de Montessori de què aquestes potencialitats es poden estimular mitjançant la preparació d’ambients apropiats per al desenvolupament infantil.

Un altre autor que ens ha cridat l’atenció i del que hem agafat algunes idees ha estat Decroly. D’aquest autor ens ha interessat sobretot la idea d’educació globalitzada amb l’objectiu de crear un vincle entre totes les matèries, tots els continguts, i els centres d’interès. A més Decroly pensava que era important partir d’una observació directe, i per dur-ho a terme era necessari potenciar tots els sentits de l’infant, que aquest experimentés directament amb els objectes, els éssers o qualsevol succés de la vida quotidiana, i, per fer-ho veia la necessitat de què l’aula disposés de plantes, animals o bé materials d’interès que permetessin posar a l’infant en contacte directe amb la realitat, desenvolupar activitats viscudes, i a la vegada afavorir l’observació ocasional, l’abstracció i la generalització, la comparació, la classificació i la definició.

A més, volem destacar autors com Pestalozzi (1746-1827) ja que va ser uns dels primers que respectava la personalitat de l’infant i es preocupava perquè aquest desenvolupés totes les seves capacitats; de Fröebel (1782-1852) sobretot la importància que donava al joc; de Herbart (1776-1841) sobretot ens ha interessat la idea que tenia d’aconseguir la motivació com a eix global en el procés d¡ensenyament i aprenentatge.

Per altre banda ens hem centrat en diferents marcs teòrics dels quals en volem destacar les idees generals bàsiques:

El primer d’aquets marcs ha estat “La Psicologia Genètica de Piaget” del qual en volem destacar el fet de què educació i desenvolupament són processos separats i independents i que l’educació no constitueix un factor especialment rellevant per el creixement. A més, Piaget proposa com a factors responsables de desenvolupament la maduració orgànica, l’experiència amb els objectes físics i l’experiència i l’ interacció amb altres persones.

El segon d’aquets marcs que volem destacar és el de la “Teoria d’origen social dels processos psicològics superiors de Vygotski” de la qual en volem destacar el fet de què consideri l’educació com un aspecte determinant en el desenvolupament personal, com un veritable motor de desenvolupament. Vigotski entenia el desenvolupament: un fenomen complex en el qual hom atribueix factors explicatius de tipus Biològic, social i cultural de forma interrelacionada i recíproca. A més pensava que és decisiva la interrelació amb altres persones i la participació en situacions educatives, l’accés a l’herència cultural i als instruments i eines físiques o simbòlics que en formen part, i pensava que el desenvolupament dels processos psicològics superiors es podia dur a terme des de la  Zona de desenvolupament proper (ZDP).

El tercer marc és la “Teoria de les intel·ligències múltiples” de Howard Gardner. Segons Gardner, disposem de set tipus de intel·ligència: musical, cinètica-corporal, llògico-matemàtica, lingüística, espacial, interpersonal, interpersonal, manifestades en diferents graus de intensitat segons la persona. Una de les idees claus que hem extret d’aquesta teoria és la importància de què l’etapa  d’infantil doni oportunitats i estímuls als nens per descobrir els seus propis interessos i que no només es centri en la part lingüística i en la llógico-matemàtica perquè deixa de banda la possibilitat de desenvolupar les altres intel·ligències. El coneixement de La Teoria de les Intel·ligències Múltiples permet als mestres realitzar un treball més eficient amb els seus alumnes ja que es pot tenir en compte quin és el tipus d’intel·ligència que predomina a cada individu i a partir d’aquí, poder orientar la seva formació personal i posteriorment professional aprofitant aquestes potencialitats.

Per altre banda, és important destacar que l’avaluació no s’ha de centrar únicament en continguts estàndards, sinó que s’hauria de centrar fonamentalment en esbrinar si els infants tenen capacitat per resoldre problemes o crear productes mitjançant tota una sèrie de materials.

En resum, la base del nostre projecte és la Teoria Constructivista sobre l’aprenentatge que defineix l’infant com un subjecte actiu, capaç de construir el seu propi coneixement mitjançant la interacció directe amb el medi.

A més, tenim molt present que la funció de l’Educació és crear i generar desenvolupament, i en aquest sentit també ens interessen les idees de Bronfenbrener i veiem la importància de tenir en compte el context de desenvolupament dels infants ja que aquest hi juga un paper fonamental. Com a Context de desenvolupament entenem tot i cadascun dels ambients amb les seves característiques físiques i socials que envolten el canvi comportamental humà. Medi físic i persones que acompanyen, col·laboren i participen en el canvi individual, d’aquí la importància que hi veiem a la creació d’ambients on hi puguin participar tots els infants i es puguin relacionar uns amb els altres.

Per altre banda, també pensem que les pràctiques educatives (en la família, escola, temps lliure...) fan possible que els infants observin i s’incorporin a models d’activitats, papers i relacions més complexos amb la guia d’ algú més expert i que els ajudarà a què més endavant les realitzin de manera més autònoma. A més, creiem que les pràctiques educatives es valoren com a elements clau i l’escola esdevé potenciadora del desenvolupament personal i contexts d’aprenentatge dels infants.

És important que l’escola com a context d’aprenentatge i desenvolupament no deixi de banda l’altre context de desenvolupament a nivell més afectiu com és el context familiar, i es creï un vincle bidireccional i comunicatiu entre aquets dos contextos, de manera que es potenciïn les connexions mútues entre el context familiar i l’escolar, la necessitat de que l’escola asseguri canals adequats d’informació i comunicació amb el context familiar, canals que permetin als pares conèixer i valorar la labor educativa de l’escola i establir criteris educatius compartits.

(5.2 Perquè elaboram el projecte tenint en compte les necessitats del centre i dels infants, 5.3 Perquè a més de decidir el projecte cercam referències bibliogràfiques, 5.4 Alhora de dissenyar el projecte tenim en compte les possibilitats i els recursos de què disposa l’escoleta per dur-ho a terme i l’adaptam a aquestes possibilitats)

Catalina Obrador Manresa

Joana Maria Fons Ferrer