martes, 11 de junio de 2013

RECERCA EN XARXA; Plans de millora 0-3 anys



Primer de tot m’agradaria comentar que aquesta recerca no ha estat fàcil ja que com a plans de millora no hi havia massa cosa i el que he trobat més han estat  projectes, però així i tot en vull destacar-ne dos que he trobat interessants:

“Els valors de la natura” 

He triat aquest projecte com a pla de millora perquè considero molt important el fet de què l’infant estigui en contacte directe amb la natura, o bé, s’interessi per aquesta. A més, el fet d’experimentar i conèixer mitjançant la natura els ajuda a desenvolupar tots els sentits, el tacte, la vista, l’olfacte, , l’oïda i el gust, amb aquets sentits els nins aprendran a conèixer el món que els envolta. 

A continuación deixo l’enllaç de la página web per si es vol aprofundir una mica més en el projecte:
http://web.terrassa.org/web-pame/eduterrassa/projectes_premiats2008-09/Valors_Natura/projecte_valors_natura_0-3_anys.pdf

“Projecte de psicomotricitat”. Escola Bressol Gespa.

Aquest projecte també ho considero un bon pla de millora per a dur a terme amb infants de 0-3 anys, ja que considero que els infants d’aquesta edat necessiten moure’s per desenvolupar-se, necessiten interaccionar amb el món que els envolta i sentir-se autònoms, necessiten relacionar-se amb altres infants mitjançant el joc motor, i, sobretot, necessiten alliberar tensions. El fet de què l’escola hagi reflexionat sobre aquesta necessitat és important per aconseguir que els infants millorin en molts aspectes, sobretot en l’expressivitat mitjançant el propi cos i aconseguint el desenvolupament lliure de la comunicación

Enllaç del projecte:



(1.3; perquè accedeixo a la web i reviso altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació)

VALORACIÓ DEL BLOG

Aquesta serà la meva darrera entrada al blog, per la qual cosa intentarà ser el més sincera possible.



Personalment no m’ha anat massa bé el fet de crear un “blog” i haver d’anar penjant els diferents comentaris allà. M’ha dut molta feina ja que mai n’havia tingut cap i a més em considero un poc negada amb les noves tecnologies (encara que som conscient de què això no hauria de ser així), segurament perquè mai m’he vist obligada a haver d’emprar-les per necessitat. A més, considero que el fet de tenir un “blog” en condicions implica disposar de temps per fer-lo i refer-lo, i en el meu cas només disposo d’un temps limitat ja que faig feina a jornada completa; per tant, som conscient que el meu “blog” és totalment bàsic ja que no he tingut el temps adequat per decorar-lo i posar-lo al meu gust.

Per altre banda, tot i la manca de temps per part meva i la poca experiència que tinc en aquest camp, considero que ha estat una eina molt important alhora de conèixer el que anaven fent les companyes, les seves reflexions i els seus aprenentatges al llarg del període de pràctiques. A més, he de dir que m’han agradat molt alguns dels “blogs” on hi havia fotografies dels infants, moments d’activitats i situacions concretes d’aula. Penso que és una eina molt important per compartir experiències, coneixements i aprenentatges, i on, a més a més es pot establir un feedback entre l’autor del blog i els seus seguidors, fet que enriqueix encara més totes les experiències que es comparteixen.

Per acabar m’agradaria dir que tot i que som conscient de què el meu no és el millor “blog” ni molt manco pel que fa al disseny, a la forma, etc..., m’ha agradat reflexionar sobre cada una de les entrades que se’ns demanava i on he intentat  reflectir els meus pensaments i expectatives de la millor manera possible. I, he de reconèixer que encara que m’ha dut molta feina el tema del “blog”, m’ha agradat conèixer aquesta nova metodologia de treball i poder-la posar en pràctica per primera vegada en la meva carrera. Esper agafar més confiança i que aquesta es converteixi en una nova eina per compartir experiències, moments i situacions viscudes amb els infants. 

Gràcies.

Valoració de les competències i de com ha estat el seu aprenentatge durant l’assignatura.



És el moment de reflexionar i pensar en tot allò que hem après durant aquets quatre mesos de pràctiques i de classe. Començaré per comparar la diferència que hi veig en l’assoliment d’algunes de les competències:

1.      És autònom en l’aprenentatge.
Abans de començar les pràctiques ja em considerava una persona bastant autònoma per a la recerca de solucions i informació per resoldre problemes o situacions conflictives. Després de les pràctiques ho he pogut confirmar ja que intento valorar cada una de les meves actuacions i relacionar-les amb alguns aspectes teòrics relacionats amb les diferents matèries que em treballat fins ara, i a la vegada intento cercar alternatives a algunes de les actuacions i decisions fixant-me en la resposta i els interessos del infants. A més, considero molt important el fet de contrastar idees i demanar ajuda a les persones que tinguin més experiència en el sector ja que d’aquesta manera puc enriquir-me dels seus coneixements i aplicar-los a les meves futures pràctiques, i això és el que he anat fent durant el període de pràctiques.
2.      Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge.
Durant aquest període de pràctiques me n’he adonat de què sí que reflexiono sobre el meu aprenentatge. De fet, després de cada actuació amb un infant m’interessava observar la seva reacció, i després pensava en si la meva intervenció havia estat la correcte, si no i per què, i llavora feia un petit anàlisis de la situació viscuda per tal de cercar alternatives per a futures intervencions.
Per altre banda, també m’agrada pensar en els aspectes positius de què disposo que considero que son la capacitat per motivar als infants en la realització de qualsevol activitat, conte, etc, i amb els aspectes negatius com per exemple la manca d’autoritat encara present a dia d’avui. Aquest és un punt que encara em manca assolir. No és que els infants no em facin cas quan els dic alguna cosa, sinó que és la meva pròpia actitud davant el fet d’haver de renyar-los el que em costa. Durant aquest període de pràctiques n’he parlat molt amb la meva tutora i tot i que em diu que aquest és un punt que sempre costa, considero que encara necessito millorar-lo.
3.      Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil.
Durant aquest període de pràctiques, he tingut la possibilitat de treballar aquesta competència i és uns dels aspectes sobre els que m’agrada reflexionar i fer comparacions amb el que és la realitat i el que hem estudiat en quant a organització, rutines, preferències i funcionament del centre i el que teòricament és el que s’hauria de fer.
Aquesta competència m’ha ajudat a ser conscient de la gran diferència que hi ha entre la teoria i la realitat del centre. A més, amb l’ajuda del projecte de millora hem aportat reflexions en quant a l’organització del centre, la distribució dels espais, la dinàmica de treball, etc.
4.      Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament- aprenentatge.
Aquesta és una competència que he treballa molt durant el període de pràctiques. M’ha agradat molt fixar-me en les intervencions que duia a terme la mestra i en les activitats que proposava i reflexionar sobre quina era la seva intencionalitat en cada una d’elles. A més, si en qualque moment no entenia molt bé el per què d’aquella activitat concreta o d’aquella intervenció, demanava a la mestra el meu dubte i juntes identificàvem el marc teòric i els objectius implícits que hi havia en ella.
Per altre banda, així i com ha anat passant el període de pràctiques, he tingut la oportunitat d’identificar les bones pràctiques de les que considero que no ho son tant (encara que d’aquestes quasi no n’hi havia).
5.      Reflexiona sobre el procés de millora.
Aquesta és una altre de les competències que hem tingut la oportunitat de treballar durant el període de pràctiques. A mesura que anava passant el temps i anàvem observant les diferents situacions que es duien a terme al centre i les necessitats que tenien els infants, ens anàvem adonant de les necessitats del centre, i va ser a partir d’aquí que vam decidir centrar el nostre projecte de millora en els espais comuns que es trobaven en situació de desús. L’escola no és massa grossa, però a més trobem que hi ha espais que no s’aprofiten de la millor manera, i va ser a partir d’aquest anàlisis de necessitats que vam decidir introduir els ambient com a millora de l’ús dels espais. I, tot i que érem conscient d’algunes de les dificultats que ens trobaríem per dur-ho a terme, ens vam arriscar i ho vam proposar a les mestres aportant referències bibliogràfiques del per què havíem decidit introduir els ambients, dels seus beneficis, etc.

 Pel que fa a les competències de Philippe Perrenoud, m’agradaria comentar que durant aquest període de pràctiques considero que he posat en pràctica moltes d’elles, algunes de les quals han quedat totalment assolides i d’altres encara necessito millorar-les.

Una de les que considero que he assolit i a més m’ha agradat moltíssim posar en pràctica ha estat la d’organitzar i animar situacions d’aprenentatge; el fet de decidir quines activitats posar en pràctica amb els infants, observar-los i iniciar-los es projectes m’ha ajudat a tenir present la importància de conèixer els continguts que cal ensenyar, de conèixer les possibilitats dels infants, les seves necessitats i mancances, a més, considero que aquesta competència em duia a la de gestionar la progressió dels aprenentatges ja que mitjançant la posada en pràctica de les activitats podia dur a terme una valoració de tot el procés en general, els problemes que anaven sorgint, una avaluació de com havia anat i dels objectius aconseguits i de la mateixa manera relacionar la teoria amb la pràctica que es duia a terme.

Per altre banda, m’agradaria parlar de la importància que hi veig al fet d’implicar als alumnes en els seus aprenentatges, per aquest motiu he vist de primera mà la importància de partir dels seus interessos i necessitats per tal d’augmentar el seu desig per aprendre, la importància de què allò que s’ensenya a l’escola tingui una funcionalitat per a ells, i sobretot la importància d’oferir diversitat d’activitats i que siguin els mateixos els qui decideixin quines volen fer i quines no.

I, per acabar m’agradaria comentar la importància que hi veig al treball en equip. Durant el període de pràctiques he anat treballant juntament amb la tutora d’aula, hem contrastat idees, opinions i em decidit juntes moltes d’activitats que posteriorment hem posat en pràctica, i me n’he adonat que aquest fet és molt més beneficiós i molt més productiu alhora de decidir, pensar i oferir noves activitats als infants. A més, el fet de què la tutora em veiés com a una practicant amb la que pot contrastar idees i coneixements m’ha ajudat molt en la meva formació, he après moltíssim sobre actuacions, estratègies puntuals d’intervenció per a moments concrets, etc.

jueves, 6 de junio de 2013

AUTOVALORACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA



En quant a l’elecció del projecte de millora, ens vàrem trobar que a l’escola no sabien exactament el que volien. Les mestres duien a terme claustres i reunions i no és posaven d’acord. L’únic que tenien clar era que volien una millora dels espais.
Nosaltres vàrem anar a una reunió i vàrem proposar la millora dels patis que eren les úniques zones que hi ha a l’escola com a zones comuns, i a més alguns patis estan en situació de desús o no se’ls treu el rendiment que tocaria.
El que vàrem presentar varen ser una gran pluja d’idees que vàrem elaborar entre les tres practicants. D’aquesta llista, ens varen començar a eliminar la mitat de les propostes, ja que pensaven que moltes d’elles eren perilloses pels infants, d’altres que durien molta feina per a elles, d’altres perquè deien que no serien interessants pels infants…
A més, la manera com ho vam presentar no va agradar, i per tant, tot el que vàrem trobar al claustre van ser obstacles. Després vam decidir canviar la manera de presentar-ho, i vàrem presentar les idees que havien donat com a bones distribuïdes en ambients d’aprenentatge amb la intenció de centrar-nos en millorar els espais que es trobaven en situació de desús i introduir canvis en la metodologia de treball. Aquesta idea els hi va agradar bastant, però tot aquest procés de decisió, ets, va fer que nosaltres comencéssim el projecte de millora amb molta tardança.
Finalment és va decidir que el nostre projecte de millora fos la introducció de 3 ambients d’aprenentatge a les zones comuns de l’escoleta. Els tres ambients els vàrem elegir mirant les mancances de l’escoleta i per tant, aquests  varen ser: L’hort, el joc pre-simbòlic i els circuits. Aquests els vàrem distribuir a tres patis de l’escola: l’hort el vàrem posar a un pati que és troba quasi bé en desús, el joc pre-simbòlic és muntarà quan s’hagi d’emprar al pati de 1 a 2 i els circuits es posaran en pràctica al pati de 2 a 3.
Quan ja teníem clar on aniria cada ambient, i la coordinadora ens va donar els vistiplau, vàrem començar a posar el projecte en marxa. Però ens vàrem trobar més entrebancs del que ens esperàvem.
El que nosaltres hem pogut dur a terme no són els ambients en la seva totalitat, sinó petites parts d’aquests.
De l’ambient de l’hort, el que hem fet ha estat els planters a les aules de 2 a 3 anys, i a les de 1 a 2.  Vàrem proposar fer un hort comú de l’escola entre les aules de 1-2 i de 2-3, amb palets, i una mestra va dir que ella ens podia aconseguir palets per muntar l’hort, i la coordinadora ens  va dir que nosaltres donéssim l’idea, deixéssim el projecte i els de manteniment muntarien l’hort i les mestres el posarien en pràctica.
De l’ambient del joc pre-simbòlic hem pintat capses de cartró de diferents colors (rosa, negre, lila i taronja) i hem portat diferents teles.  El que no durem a terme serà posar les cortines perquè les mestres no ho consideren higiènic pels infants, ja que creuen que s’ompliran de moc i brutor i cada dos per tres les hauran de despenjar per rentar-les.
De l’ambient dels circuits hem dibuixat els circuits, i un espiral a les parets. El que també hem fet ha estat marcar l’espiral d’entera, ja que la coordinadora ens va dir que no l’havíem d pintar nosaltres, sinó que el que l’haurien de pintar serien els de manteniment. Per aquest motiu, només hem deixat les marques de l’espiral, i queda com a un futur projecte a dur a terme. El que tampoc hem fet és la cotxeria pels cotxes, i les rampes a les parets, ja que la coordinadora va dir que millor que es fessin amb ciment, per això també ho hem deixat com a futur projecte a posar en pràctica.
Per part del centre esperàvem més ajudes, ja que al principi ens varen oferir ajuda econòmica, per part dels mantenidors... i finalment, només hem pogut posar en pràctica, les parts dels ambients que nosaltres, les practicants, hem dut a terme.  
Per tot això que acabem d’explicar, podem dir que el nostre projecte de millora ha quedat enlaire. No hem pogut avaluar-lo ja que no està acabat de posar en pràctica. El que si que hem deixat són els futurs projectes perquè els puguin posar en pràctica i la justificació de cada un perquè s’adonin de la importància de cada un. A més, també hem deixat l’avaluació de com nosaltres els hauríem avaluat si els haguéssim posat en pràctica.

(5.2; Alhora de dissenyar el projecte de millora ens vam fixar sobretot en les necessitats i mancances del centre per tal d’ajudar a solucionar-ne alguns, 5.4; Alhora de triar quin seria el disseny del projecte de millora ens vam adonar que potser no seria fàcil introduir canvis en el centre, 2.7; Després de veure’n els resultats, hem reflexionat sobre la manera en com hem dut a terme tot el procés, i hem identificat alguns punts febles que ara mateix canviaríem si tornéssim començar.)