L’escola
d’infants de S.C és un centre que, segons el que he anat observant les darreres
setmanes, es podria definir com integrador ja que entén les diferències com un
fet positiu, coeducador ja que els nins i les nines reben la mateixa educació
sense imposar-los els rols establerts per la societat, integral ja que es base
sobretot en desenvolupar les potencialitats de cada un dels infants per tal que
assoleixin el màxim d’autonomia i es puguin desenvolupar i conèixer el món en
què viuen, personalitzat ja que s’adapta al ritme i a les necessitats
individuals de cada un dels alumnes, inclusiu ja que entén l’escola com una
comunitat educativa i d’aprenentatge on tots els qui participen en ella aprenen
i comparteixen experiències de la mateixa manera...
He de dir
que de moment, les primeres setmanes han estat molt enriquidores tant a nivell
personal com a nivell professional., he tingut la oportunitat de participar en
la primera reunió de pares, i he observat com es documentava tot allò que es
duu a terme dins l’escola, i a la vegada es donava una explicació als pares del
per què es feien aquelles rutines, la importància de respectar el ritme
individual de cada infant, sobretot quan es parlava del control d’esfínters,
etc, i sobretot de la importància que es dóna a la satisfacció de les
necessitats bàsiques dels infants com puguin ser neteja, alimentació,
descans..., a més es va parlar de les activitats que es duien a terme dins
l’aula, dels beneficis, dels interessos dels infants, és a dir, és va fer un
bon resum de tota la documentació que es té d’aula.
Per altre
banda, m’agradaria comentar que en aquesta escola no es realitza una
programació prèvia a la realització de les activitats, la qual cosa em fa
pensar si les activitats que es duen a terme tenen una fonamentació teòrica,
unes intencionalitats, o simplement es duen a terme perquè és el més fàcil en
aquell moment..., però a la vegada, totes les aules formen part d’una espècie
de projecte comú que es decideix a principi de curs i que dura dos anys,
d’aquest projecte només es programen les activitats comunes, i la resta les
decideix la mestra de cada aula...
A més,
l’escola és una espècia de comunitat educativa, on tothom, hi té cabuda i on
tota la gent que participa de la vida del centre té la mateixa importància, ja que
l’escola funciona quan es barregen totes les aportacions de qui hi participa.
Per tant, mestres, cuineres, personal de neteja, infants, famílies, serveis
socials, personal de l’ajuntament, etc, tots col·laboren per aportar els màxims
beneficis a l’escola.
També
m’agradaria parlar de la bona relació que hi ha entre les mestres, i de com
s’ajuden unes a les altres, demanen opinió, donen consells, fan propostes, per
tal que les intervencions i les activitats siguin el més profitós possible. A
més, és una escola on la majoria de mestres hi son de fa més de vint anys, la
qual cosa em fa pensar en què hi ha aspectes molt positius en tot això, com
poden ser la confiança, l’amistat, etc, però també n’hi ha d’altres que trobo
que potser haurien de canviar una mica, com és la incorporació de noves idees i
noves maneres de fer les coses, i no dic que així com es fa estigui malament,
sinó que potser és més fàcil caure amb la rutina quan fa tants anys que fas
feina amb la mateixa gent i en lo mateix. Penso que potser uns dels motius pels
quals no programin sigui aquest, per haver caigut en la rutina de qui ha fet el
mateix durant anys i anys...
Després de pensar
en algunes de les competències que hauria d’assolir, crec que el context en què
em trobo m’ajuda a rumiar sobretot la 3.1, 3.3, ja que el fet de trobar-me
sense una programació d’activitats m’ajuda a reflexionar sobre determinades
pràctiques educatives, si estan relacionades o no amb el que teòricament és el
projecte comú, etc, a més em qüestiono preguntes sobre si realment hi ha una
coordinació entre el professorat, ja que és cert que hi ha una temàtica comuna,
però les activitats es realitzen de manera individuals, dins l’aula, i no son
les mateixes per a tots els grups...
Per altre
banda, després d’haver revisat es documents del centre me n’adono que sí que es
segueixen les rutines i moltes de les pràctiques que es recullen dins les
aules.
És
interessant també la 2.2, la 2.3 i la 2.6, ja que són aspectes que així i com
hem anat passant aquets primers dies de pràctiques he reflexionat, ja que m’he
trobat amb algunes pràctiques que segons les meves creences son molt positives,
i altres com per exemple alguns càstigs, etc, que no ho son tant, llavors he
pensat en quina és la millor manera d’actuar davant una d’aquest situacions, he
pensat que segurament per comoditat s’empri
el càstig, i per tal de que aquesta situació es converteixi en un aspecte
positiu per a l’infant, potser s’hauria de fer d’una altre manera, emprant més
el diàleg i la pròpia reflexió per part de l’infant. Llavors he pensat en la
confiança que m’han donat les mestres, i sobretot la tutora d’aula, així que li
he anat demanant per què actúa d’una determinada manera en segons quin infant i
en segons quina situació. També m’han fet pensar moltes de les activitats en
què m’he trobat, ja que no sé ben bé per què es duien a terme ni si hi havia
una intencionalitat prèvia per part del mestre., llavors m’he limitat a demanar
tot allò que no entenia, i llavors he descobert que hi ha moltes vegades,
encara que no estigui plasmat a cap document, que sí que cada activitat té una
intencionalitat, però en canvi n’hi ha moltes altres que es duen a terme per
satisfer els interessos dels infants, sense una intencionalitat per part del
mestra, però aquest són font de riquesa i sobretot d’experimentació per part
dels infants (4.1), són ells els qui a poc a poc construeixen els seus propis
aprenentatges mitjançant l’experimentació directa, per tant, en moltes
activitats el mestre fa el paper de facilitador d’aprenentatges.
De totes
aquestes competències que he anomenat abans, segurament aniré aprenent moltes
altres coses, però de les que ben segur he après durant aquestes dues setmanes
és a ser un bon company de feina, a treballar en equip, a respectar les decisions
dels companys i a valorar les pròpies, a no tenir por d’equivocar-nos perquè al
cap i a la fi tots ens podem equivocar qualque vegada..., a la importància del
diàleg entre l’equip de professionals i sobretot a respectar TOTS els companys
de feina que fan possible que l’escola sigui una comunitat d’aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario